Cadascun dels personatges d’Els hereus té un rol molt definit: El mort, la vídua, l’amic, l’amant… Semblen personatges sorgits dels còmics que vostè feia. Hi tenen alguna influència?
Els còmics són una experiència de joventut a la que ja no m’hi dedico des del 1985. Des de llavors només m’he dedicat a l’escriptura dramatúrgica i als guions per ràdio, televisió i teatre.

El mort és un artista. Quina és la seva ...

Cadascun dels personatges d’Els hereus té un rol molt definit: El mort, la vídua, l’amic, l’amant… Semblen personatges sorgits dels còmics que vostè feia. Hi tenen alguna influència?
Els còmics són una experiència de joventut a la que ja no m’hi dedico des del 1985. Des de llavors només m’he dedicat a l’escriptura dramatúrgica i als guions per ràdio, televisió i teatre.

El mort és un artista. Quina és la seva impressió de la vida de l’artista? El Manel i la Natàlia viuen el moment sense preocupar-se d’estalviar, el seu carpe diem, amb l’amant, el fill secret, el fals amic… L’artista és com Pascal o només és un personatge caricaturitzat?
Aquesta pregunta necessita una resposta aprofundida. Quan m’han preguntat amb quin personatge de l’obra m’identifico més, d’entrada sempre dic “Amb tots”, però em sento especialment dins la pell de Manel, l’heroi mort. Aquesta obra va néixer d’una angoixa compartida per molta gent, crec, sobre les conseqüències de la pròpia mort. La meva vida familiar, la meva vida d’artista, alguns elements complicats de la meva vida privada fan sorgir aquesta qüestió tan pertorbadora. Jo crec que tots tenim por del gran dia que els nostres petits i grans secrets amagats sortiran a la llum. Ens preguntem sobre les reaccions de la gent més propera, el record que deixarem, el dolor que podem provocar. La meva visió més aviat pessimista de la naturalesa humana ha fet la resta de la feina. Maltracto els personatges afectats per la mort de Manel i tampoc no el tracto millor a ell, ja que segurament és el més difícil de ser defensat. Tots els altres actuen, malgrat tot, segons la seva lògica. Tenen les seves raons, bones o dolentes, i jo els hi trobo moltes excuses possibles.

El tema de l’herència sovint és complicat a les famílies. Ha estat difícil fer humor amb una situació, de vegades, incòmoda?
Des del meu punt de vista, el tema de l’herència es dóna particularment bé a l’humor, que en aquest cas només pot ser negre. La mort d’un ésser estimat comporta dolor, però també és el moment de totes les hipocresies, de totes les cobdícies, de tots els temes a discutir. Alguns espectadors, impressionats per l’obra, m’han explicat després els detalls que encara arribaven més enllà, en la sordidesa i la maldad, del que jo havia explicat.

Però, tot i això, qualsevol dia tots podem començar una nova vida? Això és ser més aviat optimista.
Jo crec en tots els revolts possibles, en totes les sorpreses. Estic (i estaré, espero) encuriosit i interessat en la gent, en la vida en general, i això en el fons em converteix en un optimista, i no em fa res dir-ho.

Com ha rebut el públic francès aquesta comèdia?
L’obra ha tingut un gran èxit a París. Se n’han fet 250 funcions, la televisió l’ha enregistrat i molts teatres d’altres províncies la volen muntar. També hi ha ofertes de l’estranger (Alemanya, Polònia…)

Vostè ha treballat amb els còmics, per a la ràdio, la televisió, el teatre… En quin mitjà ha treballat més satisfactòriament? Quin li ha permès comunicar-se millor?
Per respondre a aquesta pregunta, la meva millor experiència d’autor ha estat a la ràdio. Escrivia petites obres dramàtiques de 26 minuts en les quals em trobava en absoluta llibertat. No havia d’estar pensant en l’audiència com en el cas de la televisió, no tenia las dificultats de producció del teatre, ni les de l’edició i la difusió dels còmics. Aquella etapa va ser el meu moment més ric, creativament parlant, en la que em vaig divertir més. Per això em sap greu que la ràdio, a França, hagi abandonat la ficció. El teatre, en canvi, és l’únic que manté la relació amb el públic. Veure i escoltar les sales plenes, que s’omplen de riures i rèpliques com a resposta al que has escrit, és una recompensa que no té preu, per un autor.