Escrit per Elena Martínez, el dia 23-03-2007 00:00
L’Elsa Solal va escriure “L’altra guerra” el 1995 i, és cert, durant aquest anys les coses han millorat i s’han aprovat lleis que semblen apuntar cap a la direcció correcta. Però encara queda molta feina per fer. Aquí teniu una entrevista amb l’autora on ens explica com s’ha documentat, i les dificultats que ha trobat per trobar un llenguatge i una via literària adequades per expressar aquesta experiència terrible que significa tenir por d’aquella persona a la que t’estimes i que, a més, se suposa que t’estima.
“L’altra guerra” que es pot veure al Villarroel fa referència a aquelles guerres sense bombardejos ni desplegaments militars. Aquelles guerres que passen a la casa del costat, o potser al anostra pròpia casa. Aquí teniu un text molt interessant del director on planteja que els mals tractes domèstics són un esdeveniment polític, tant o més que les guerres pel petroli, els accidents de trànsit o el problema d eles drogues...
Parlar de violència de gènere és parlar de grups criminals aparentment desorganitzats que, no obstant això, tenen perfils, valors i objectius compartits: assassinar dones. Si cada any moren en el món 4 milions de dones víctimes de la violència, això vol dir que hi ha un exèrcit de 4 milions d’assassins, dels quals al menys un centenar es troben entre nosaltres...
Parlar de violència de gènere és parlar de grups criminals aparentment desorganizats que, no obstant això, tenen perfils, valors i objectius compartits:
Informe: Cada any moren en el món 4.000.000 de dones víctimes de la violència...
